Pàgina:Enllà (1906).djvu/39

Aquesta pàgina ha estat validada.


III

          El comte Arnau està espantat
          de veure-s l'ànima tant lletja
          per tota l'eternitat.
—No hi haurà redempció — pera un'ànima en pena?-
crida; prò li tremola un xic la veu.
          Bo i cridant, sense adonar-sen,
          ha aixecat els ulls al cel,
          i a mig aire veu l'esposa
          que filava encara arreu.

          — Ai! Elvira, muller meva,
          que ns haguem de veure així!
          El dia que vam casar-nos
          qui ns ho hagués hagut de dir!
          I tu, tant que m'estimaves,
          nom podries redimir?
          Aquesta cançó tant negra,
          ai! qui la podrà emblanquir?