Oh! Quina meravella
en l'hora tant bella de posta del sol,
per damunt de la gentada
veure aquella caixa alçada,
i al poeta en flors en ella
com un nin dintre l breçol.
Oh Montjuic, montanya afortunada!
Dessota de ta mala anomenada
hi hem deixat, am grans plors,
el cos del poeta que sobrix en flors.
La tomba es la roca viva:
les eures s'hi enfilaran,
i al dessobre de les eures
els aucells hi cantaran.
Cada matinada
hi caurà rosada;
cada demati,
cançons a desdir;
ditxós el poeta que les pot sentir
dins la fresca ubaga!
El sol i la lluna
Pàgina:Enllà (1906).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat validada.