Aquesta pàgina ha estat validada.
i reia l sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.
Però jo, tota plena de l'anhel
agitador del mar i les montanyes,
fortament m'adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.
· · · · · · · · · · · · ·
A l'hora que l sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
RETORN
I
Oh Pireneu ! En tes profondes gorges,
fill de la plana, m'he sentit com pres,
