Pàgina:Enllà (1906).djvu/15

Aquesta pàgina ha estat validada.

i reia l sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l'anhel
agitador del mar i les montanyes,
fortament m'adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  

A l'hora que l sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.


RETORN
I
Oh Pireneu ! En tes profondes gorges,
fill de la plana, m'he sentit com pres,