J. M. J.
Resumim. A la política d'algunes persones religioses y seculars, tant geloses de la prosperitat del Marquès de Comilles com de la pròpia, convenia que jo, massa caritatiu o massa beneyt, sortís de sa casa. Ab quin medi me'n podian treure? Fentme passar per dement. Com m'hi podrian fer passar? De rahons tèrboles o clares no'n faltarian, d'interessats en la bona obra tampoch; per altra part, la victima, dòcil y obedienta, no havia d'obrir la boca. Dit y fet: endolcintme l'amarga píndola ab bones y enganyoses paraules y ab rahons que jo traduhia per empentes, se feu entrega del mort a mans del senyor Bisbe de Vich. Pochs dies després fou sepultat en lo santuari de La Gleva y Requiescat in pace.
En dos anys li'n passaren molts de carros per demunt y ho soportà ab paciencia, recordant que més ne soportà lo bon Jesús per nosaltres. Son nom, tant conegut alguna hora a Barcelona, s'hi anava esborrant; sos amíchs l'havian plangut al veurel desaparexe, més ja no se'n recordavan, y sos contraris veyan ab goig que s'anava posant terra a sobre de la iniquitat sospitada per molts, però no coneguda per gaires. L'herba de l'oblit anava a crexe y a florir sobre sa sepultura, quan lo mort, que no era ben mort encare, veyent que se li tancava massa bé y tal vegada per sempre, reflexionà y's digué a sí meteix: —Dels qui fugen alguns
n'escapan. Mort per mort, prova la sort.— Trayent forces de
flaquesa y invocant lo sant nom de Déu, tirà la llosa en l'ayre y a la hora més impensada se'n baxà a Barcelona, y, plantantse en la Portaferrissa, d'hont havia sigut tret afrentosament, axecà un crit de Justícia! que ressonà per tot Espenya.
Justícia! ¿Qui me l'havia de fer a mi, en aquets temps, quan ja ningú'm sabia al món, vell, bescantat per males llengües, perseguit y sens un cèntim? Algun pobre de Jesucrist plorà d'alegria al veurem ressucitat, y de tristor al saber que'm volian tornar a fer morir com los juheus a Llàtzer; la prempsa de que
