J. M. J.
15 de Juny. Ignorant jo lo que podia esdevenirme al carrer trobí millor quedarme a veure venir les coses desde casa, sentint solament perdre la santa Missa. A mitja matinada rebí la visita del Sr. Guillén y d'un agent de policia amich seu, qui m'assegurà que podia estar tranquil, puix cap de sos súbdits me diria res; a més me digué que s'anava a revocar l'ordre que tenian, los comandants de moços de l'escuadra y de la guardia civil, d'agafarme ahon se vulla que m'ensopeguessen.
A les dues de la tarde aní a mostrar mon agrahiment al senyor Governador per la suau girada qu'havia feta a favor meu, no solament tornant enrera l'ordre de pèndrem, sinó fantme d'escut en aquella terrible adversitat. Ell, afectuosament y ab cristiana cortesia, me féu veure quant li dolia tot allò y quant desitjós estava de que s'arribés a un bon terme. Al despedirnos m'assegurà que, a no haverhi res de nou, no se'm molestaria més.
Axís ha sigut: desde aquell punt y hora no he vist que'm portés lo rossech ningú que tingués aire de policia secreta. Los desenfeynats que, avuy un, demà un altre, me vingueren al derrera, fins al 14 de Juliol, descontantne tres que semblavan portar intencions menos falagueres, tenian la missió ridicula de esporuguirme, com si fos un nen de tres anys, y no venian de tant amunt, puix se dexavan caure al carrer del Duch de la Victoria, ahon suposo que rebrian al matí lo sant y senya y cap al tart donarian compte de ses passejades inútils.
Un dels primers dies de mon suplici s'esbombà por la ciutat la nova de que se m'havia passat per la vergonya de ferme agafar y portar a Vich per la justicia; y quan fins les persones que no'm conexen se'n condolian, sentint a la cantonada del carrer trepig de cavalls y fresseig de rodes y cascabells, me dexí temptar de la curiositat. Donchs era mon cosi, que se n'anava als toros, en carretel-la, ab son clavell a la solapa y son calanyés, al costat da sa esposa. Aquexa acció tant sencilla m'horroritzà.
