rar. Volia proves de que jo no estava bé del cap? Se m'havia mig tancat en lo santuari de La Gleva, ahon he estat dos anys, fent lo sórt y el mut, com si fos realment culpable, per donar més força a tant tristos arguments y per meditar la gran lliçó de la Providencia continguda en aquexos vells adagis, que semblan sentencies de la Sagrada Escriptura: De gran pujada, gran baxada, y Qui més alt puja, de més alt cau.
J. M. J.
Arribant a Vich, lo senyor Bisbe me dexà, ab certa llibertat, volar y pendre per estada l'arbre que volgués. Jo de son pelau voli a casa de mos peres, y, no teninthi ja pares ni germans, me'n voli a l'hermita de ma dolça mare, la de tots y que no s'ha de morir, la Verge María de La Gleva. Difícilment pot trobarse estade més bonica y millor per un poeta, y sobre tot per un poeta sacerdot y vigatà, qu'aquet santuari. Està bellament assegut en un montícul a la vora del Ter, que com una ampla falç de plata lluheix a ses plantes; a mà dreta té l verdós Montseny, y a mà esquerra l Pirineu, gaire bé tot l'any blanquinós de neu, y devant una serra més humil que lliga l'un ab l'altre, fent de muralla de verdor a la plana. Mes ençà veya'l meu poble y los camps que, en ma adolescencia, jo havia regat ab la suhor de mon front. En l'hermita hi trobava l'afecte de dos amichs sacerdots; un petit colegi de noys, qu'eran ensemps l'escolania del temple; falsies y roquerols que feyan lo niu sobre ma finestra, y
