J. M. J.
Lo Marquès de Comillas acabava de rebre la primera sotragada forta en lo camí de la vida. Fins allavors en tots los mars havia navegat ab vent en popa, com a fill predilecte de la fortuna. Casat ab una senyora de bona familia, virtuosa y rica; pare de dos fills y de dues filles, que, sanitosos de cos y d'anima, vivian al voltant seu; senyor d'una gran fortuna, qu'anava creixent com un riu en temps de pluja; dotat d'un coratge qu'aumentava en los perills, de gran colp d'ull per coneixe les persones, y d'un maneig extraordinari en los negocis, cap pedra s'havia posat sota la roda de son carro triomfant y cap sepulcre li havia obert la boca per parlarli de la mort en lo cami de la vida.
La caiguda de son fill major l'afligí y trastornà, y, desitjós de soledat, anà a passar un parell de mesos sota Pedralbes, en la torre de son gendre D. Eusebi Güell. Allí, en tant tristes circumstancies, fui presentat a exes dues families, entre les quals intimament lligat havia de viure tants anys.
Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi: axís devegades fa la mort en una familia. Quan entrà en casa del marquès, per durse'n lo fill hereu, no'n degué sortir, sinó que's deuria haver quedat amagada derrera la porta, per durse'n a algú més, y aquesta vegada tocà la tanda a la filla major, D.ª Maria Lluisa, y axò als pochs mesos de son matrimoni. Aquets colps foren terribles per tota la familia: prepararen, humanament perlant, la mon del pare, y minaren la salut de D. Claudi, que, havent sigut forta y robusta, anava decayent al corch rosegador d'una tisis cançonera. Los metges li receptaren les aigües de La Presta, y de entre tots sos nombrosos amichs y companys me trià a mi per acompanyarlo, y axò per dues estiuades seguides. Allí, mentres ell s'entretenia dibuxant rònegues cases, roures y penyals, jo al costat seu escrivia La Barretina, qu'és senzillament l'historia d'un home de Prats de Molló, qui, havent en sa minyonesa anat a apendre de fer barre-
