Pàgina:En Pep Botella (1906).djvu/8

ta.) Sinó que no sé cóm redimoni m'ha vingut á la butxaca, perque no'm recordo que l'hagi presa. (S'ha anat acostant fent tintinas á una cadira que hi ha prop de la taula, hont després hi deixa'l tapabocas.) Manela, que no ho saps? Me donan... (Buscantla ab la vista. Com que no es á escena alsa més la veu.) Tú : alégrat, que'm donarán feyna. (Se creu qu'es d l'altra banda de la cortina y segueix enrahonantli sense móures de prop de la taula.) M'han dit que potser si que'n riuran la setmana després de la setmana entrant; ó l'altra. Sinó que m'han demanat informes. Que no m'escoltas? (Para la orella per si ella respón.) (Vejám si cús pel nen.) (S'eixeca per anarhi y dona una balansada.) (Ep!... ep!... Atansión! El barco no s'aguanta. Ay, ay, ay, aquella!) (Torna á séures.) No't moguis, ja t'ho contaré d'aquí estant. Donchs, sí; han volgut informes. De cop ja no'ns enteniam, y han posat una cara quan els hi he dit... (Sabentli greu lo que anava á dir y ara escusant-se) Veurás, s'ho han maliciat quan los hi he dit que'l meu nom era Joseph Comas, sinó que tothom me deya en Pep Botella, com al pare, que també li deyan. (Rihent per dissimular la etzagallada.) Ja ho he penetrat desseguida, ja, que havia estat moll de llenga, perque m'han comensat á pendre una mena de declaracions... Que hont havia travallat, que quant temps feya