Pàgina:En Pep Botella (1906).djvu/15

no pot ser aixó; ai no pot ser! Y aquí ho diu! (Buscantho.) Ahont es, ahont? (Trobantho.) Ah! (Llegint.) «... que no ma pagado may colpes... Y ta dico que ta deco al nuestro ico que lo se bien bien que ta es ico teu» (Riu y plora.) «Y otros demprés jo no ta lo sabria dacir si ta fueran icos teus.» La descarada! La... la mala... (Plora fort y en mitj del plor segueix llegint.) «Y no ta quecarás da mi que parque ta racreyas ta ragalo par daspedida una ampolla det macor!» (Pegant un cop de pany á la taula.) Y encara se'n f... de mi y'm maltracta la descarada! Ah si jo la tingués aquí com la escanyaria y la faria á trossos y a micas y la espedassaría. (Resolt.) Sinó que no me la portará al molí, que l'atraparé avans que s'embarqui, y la amarraré; y com hi ha redeu que no se n'enriurán ni ell ni ellal (Cercant un ganivet als fogons y al calaix de la taula.) El ganivet! El ganivet! Ah! Aquest, aquest; pels dos! (Rihent rabiós.) Que'ls hi clavaré á n'ella y al lladre! Y després que'm dugan al pal y al femer! Millor! A matarlos! A béurem la seva sanch! (Rabiós tot corrent cap á la porta. Més al atravessar la escena ensopega ab lo bressol y mitj cau á terra acabant la rialla fréstega en jemechs y plors.) Oh, 'l meu fill, que jo no hi pensava ab lo meu fill! Ab lo fill del meu cor! Que are es meu, no més que meu tot sol!