Pàgina:En Pep Botella (1906).djvu/14

cop.) Are la cucurulls. (Estén lo paper tol pla sobre la taula.) Aquí diuhen cosas, com si fos d'una carta... Potser sí que li escriuhen á la Manela. Rehira de bet! Si rebés cartas!.... «Mi inolvidable Pep.» Pep? Aquest soch jo. Veyám qui me la escriu. (Molt sorprés gira plana y mira la firma.) «Manuela» (Mitj rihent.) Sí, sí, els seus gargots. Pts, quinas bromas! Are m'escriu la ximpleta! (Riu ben marcat y torna á girar per llegiria.) «Ma voy para siempra, que ta deco para siempra,» Qué diu are? (Tornant á llegir lo mateix.) «Ma voy para siempra, que ta deco para siempra, adios Pep, que ma voy cuan al Curro.» Ay Mare de Deu! Ay jo't flich! Potser sí que encare veig llumanetas... Que se'n va ab el Curro? Hont es això? Ahont... «que ma voy cuan al Curro, parque sabrás que al Curro no may pagado may colpes, y ya no ma veurás may nunca, parque aoy nos ambarcam cuan un barco.» Ay! Ay que no sé qué m'agafa! (Va á beure, y sense jerho aparta la ampolla.) No, no; això no es veritat, que deu ser una broma. No'm pot deixar, no, la Manela! (Corre á obrir la calaixera.) Aquí no hi ha res! En aquest altre... tampoch! Tot buyt! Tot! No hi ha la seva roba! Se n'ha anat! Se n'ha anat! M'ha deixat la Manela! M'ha deixat la Manela, y jo estich perdut, que no me la podía esperar aquesta mala partida! (Plorant.) Pero si