Pàgina:En Pep Botella (1906).djvu/13

pares d'ella, véurem á mi era mateix que veure al dimoni!... (La llama del llum fa estona que ha anat minvant.) Vaja... ara s'apaga aquest llum. Malviatje la dona y jo y tothom. Y així's trenqués la nou del coll quan... quan... (Ha anat á esparpellar lo llum.) Es clar; com que no hi ha oli! Ves qui'l troba are'l cetrill! (Va á buscaria als fogons.) Y que no la obriré fins que'm demani perdó pel forat del pany. (Riu satisfet tot buscant el cetríll.) Ah! el cetrill! Aquell que me'n fa una... (Anant á la taula, que será prop del llum, tot rihent perquè no obrirá á n'ella.) Nó, que això es una ampolla. (Deixa sobre la taula la ampolla que te per tap un paper cargolat molt surtit. Torna als fogons.) Hont es el cetrill? (Fa soroll de pisa.) Ep! No val á fer trencadissa. Are sí que'l tinch. Miratel! Sinó que casi no hi ha gens d'oli. (Lo posa al llum, que's revifa.) Bueno; fins que vinga la Manela. Are desarém la ampolla... (La agafa.) Caratsos! Sí es plena! Veyám qu'es això; veyamho. (Olorantho.) Es vi! Ay, ay! Qu'es estrany! Jo no'l sabia aquest vi! Y fa una olor més rebona! (Riu.) Quin tap més... llargarut! (Tornantlo á posar á la ampolla.) Deixemlo com estava... sinó que'l tastarém. (Beu á morro.) Es de l'hú! Volste jugar que la Manela se'l cala? Veurás, per tap hi farém una cucurulla. (Descargola'l paper y beu un altre