Pàgina:En Pep Botella (1906).djvu/11

cota deu haver sortit! (Enrabiantse cada vegada més.) Y aixó que sab que no vull que deixi al nen sol, ni m'agrada que surti sense jo... (Pausa.) Puch anar a buscar feyna per ella!... Com hi ha mon que tornará á rebre. (Pausa, picant de peus.) Y tot fosch, que un hom sembla una bestia! Si hauria d'anar plena de verdanchs! (Obra la poría del pis y crida.) Manela! Manela! (Torna á tancar la porta.) Aixis se la emportés una mala ventada! (Encén el llum de ganxo.) Si'l que hauria de fer es tiraria escalas avall á plantofadas y á cossas! (Assenyentse pensada y neguitós.) Després que un hom ha fet per ella... que fins me treya'l menjar de la boca, y que ni tastava'l vi... perque's recreyés; que la meva més gran alegria era portarli cada matí'l menjar corrent, perquè arribés calent á la presó... Qu'encare no m'ha esplicat ben clar perquè hi era. Sinó que un hom!... Y després, quan la vàrem treure jo y'l jutje... Sí, penjantme á las orellas dels escribans y dels homes-bons y dels advocats y dels notaris. Y després harállat ab el seu marit per defensarla; que se la volia endur; que encara me'n ressento d'aquella ganibetada á trayció, perquè de cara no me la hauria clavada, no, 'l murri. Y tot per llàstima que'm feya. Com que la baldava á cops aquell poca- conciència. (Pausa escoltant.) Calla... (Escoltant y de cop corra