Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/69

a més fondaria s'arrela:
aixís es la vocació;
com més batuda, més ferma.

Els fa mal d'ulls l'habit blanc:
ab mà profana li esqueixen.
Ell els pedaços recús
i en torna a fer sa llureia.
No podeut-len despullar,
un altre li n volen pendre,
altre encara més nevós,
el de la santa puresa,
en sa presó fent entrar
de Venus una deixebla.
Hermosissima com es
trau a l'encant sa bellesa;
més quan el creu encisat,
gira ell els ulls per no veure-la.
Com més esquivar-la vol,
més a la cambra se n'entra,
per sa boca i per sos ulls
traient flames d'impuresa.
Ell corre a la llar del foc,
i ab un tió que flameja
reb al tió de l'infern,
que escala avall fuig depressa,
com diable de la creu
que prompte en sos dits llampega.
Puix del tronc fent dos bocins,
l'un sobre l'altre ls encreua,
i davant d'aqueixa creu