Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/68

Veent que malla ferro fred,
se fa ajudar en l'empresa
per sa germana més gran,
a qui l món també pledeja.
Tomas desfà ses raons
com el matí les tenebres,
en amor de Jesucrist
deixant-li l'anima encesa.
Quan sa mare veu aixó
a sos dos germans l'entrega,
com un poll als esparvers,
a dos llops candida ovella.
Com a bons soldats que són,
ahi vinguts de la guerra,
damunt d'ells la seguiran
fent arma de mans i llengua.
El tanquen dins un castell,
el castell de Roca-seca,
com Sant Pau en la presó,
Daniel en la lleonera.
Més sols hi tanquen son cos,
puix sa ànima, ben lliberta,
entre armonies i llums,
entre flors com entre estrelles,
de nit sen vola pel cel,
de dia per cel i terra,
a Jesús sempre cercant
i trobant sempre a qui cerca.
Quan l'ona troba un escull,
més altivola s'adreça;
l'arbre batut per lo vent