Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat revisada.
SANTA MARGUERIDA


(20 de Juliol)


Sense pare i sense mare,
na Marguerida gentil
sen va a guardar les ovelles
a la vora del camí.
Passava l traidor Olibri.
Li demana: — Com te dius?
— Me deien Margueridoia
els pares que ai! ja no tinc.
— Margueridoia aixerida,
dones jo t voldria cullir.
— Com vos daré l'amor meva,
si fa temps que la doní?
— L'hages donada a qui s vulla,
jo la vull ara per mi.
— L'amor de més amoretes
es un sol Déu Jesucrist.
— I, tant bella i tant hermosa,
tu adores un Crucifix?
— Si só hermosa o no só hermosa,
bé n'es més aquell que estim.