Aquesta pàgina ha estat revisada.
SUSON
Malaltís n'està Suson
d'una extranya malaltia.
Un esbart d'angels del cel
baixa a fer-li companyia
i a cantar-li una cançó
que alguna hora li plavia.
Quan de la celda són dins
comença la melodia:
fa rum rum el guitarró,
com un colom que sospira;
piteja lo violí,
la flauta dolça refila,
i comenta la cançó,
la que al beat li plavia,
la de l'amor de Jesús,
la de l'amor de Maria.
El beat està en son llit
i no canta com solia.
— Per què no cantau, Suson? —
ja li n diu el de la citara. —
