Aquesta pàgina ha estat revisada.
Al perlejar la pluja sobre un arbre
lo torna esmeragdí;
altar que renta cada punt son marbre,
nos sembla més diví.
Poncella que s'abeura de rosada
floreix més aviat:
aixís farà si a sa regor se bada
ton cor immaculat.
Més, que tristes les hores se t'esfloren
com roses sobre l front!
— Mare! — criden tos llavis que s'anyoren,
mes ella no respon.
— Mare! — tornes cridar. — Mare estimada! —
M´rs ella ja no hi es:
aqueixa escala que al matí ha baixada
no pujarà mai més.
Més altra n'ha pujada de més bella,
del cel l'escala d'or.
Puja-la tu, puja-la tu: al cim d'ella
t'espera l bes de l'eternal amor.
8 Janer 1882
