Aquesta pàgina ha estat revisada.
A UN ORFANET
Quomodo si cui mater blandiatur
ita ego consolabor vos.
Isaies, 66, 13
Ego sum resurrectio et vita.
Joan, 11, 25
Plora, plora: les llagrimes que t cauen
son llagrimes del cor,
i als orfanets les llagrimes escauen
com perles a la flor.
Ab les que ploren tristes les estrelles
la prada s'embelleix,
se n'enjoien les roses i roselles,
el lliri sen guarneix.
Aprés que l bosc una ruixada arrosa,
son tint es més suau,
la vesta de la terra es més verdosa,
el firmament més blau.
