Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA LLETJA
Una vegada era un rei
que n tenia dues filles,
de cara lletja la gran,
la petitona bonica.
A la petita a milers
els pretensors li sortien,
mes ai! a la gran ni un,
i això que sels mereixia,
puix era hermosa de cor
com l'altra ho era de vista.
La lletja s queixa al bon rei
plorant a llagrima viva.
— No ploris, — ell li respon, —
no ploris, no, filla mia:
qui a ta germana pendrà
tindrà una esposa bonica,
més aquell qui s casi ab tu
se casarà ab la pubilla:
mon realme serà teu:
demà seras la regina.
