Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/94

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
91
els habitants de la lluna

pensas qu'es tan informal com tu?...

—¿A qui diràs informal?—Vaja, noys, calma;—va saltar en Pepis, veyent que la discussió prenía mal ayre. Y per probar d'esbargirlo, va proposar que s'anés a fer una modesta serenata.

—Ja està dit.

—Ja està dit.

—¿Quí portarà l'armonium, no haventhi en Requena pera ajudar a n'en Fresques?

—No n'hi haurà: avuy farem serenata a veus soles. Y tot lo més, jo agafaré una guitarra y'l Cedassayre'l contrabaix.

—Però ¿a quí obsequiarem?

—¡A la Marieta!—va tronar en Terratrèmol.

—¿Ab el xotis de sàtira?

—Nó, avuy hem de cantarli la habanera de la xinita.

—¡Massa trista!...

—No hi fa rès... A veure si axís se commourà.

—¿Sómhi, donchs?

—Sómhi.

—Y varen llensarse tots al carrer, y al cap de mitx quart, sota la finestra de la cambra hont dormía la Marie-