Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/93

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
90
joseph morató

sala de cafè, comentavan alegrement aquelles escapades d'en Barrabola y sobretot la d'en Requena.

—Podé'sí qu'a les seves velleses se desencaminarà;—deya en Pepis.

—Se coneix que no l'has conegut de jove;—afirmava en Fresques, convensut de que no calumniava al seu amich més íntim.

—Y cà, home... Prou que se li veu que sempre ha estat un tros de pa;—deya en Fidel.

—Sí, sí, anèu dient vosaltres ¡Sabessiu les coses que jo'n sé d'en Requena!...

—¡Y què has de saber, tu!—cridava'l Cedassayre.—Lo qu'ell t'ha contat sabs... Y lo qu'ell conta no son més que boles...

—Axò es faltar a un company. Y podé'no li dirías a la cara lo que dius al seu derrera.

—¡No li hauría de dir!

—¡Llengua!

—Demà ho veurèm.

—Prou qu'ho podrem veure a la matinada.

—Si compareix.

—¡No ha de comparèxer! ¿Te