Barrabola tenen alguna gangueta, no hi hà per que amagarne la satisfacció als companys.
—Ah, noy, ab aquestes coses, cada hu va a la seva. Jo, dels meus actes secrets, no'n tinch de donar satisfacció a ningú. Cada hu que s'espavili.
—El cas es que les serenates se'n ressenten... Y vès si es lo qu'era la banda de guitarres y bandurries.
—Axò ja es tacar l'honor artístich y tacarlo sense rahó, per que no'm podràs citar una sola nit d'ensaig que jo no hagi comparegut a la llista, ni una nit de serenata que hagi dexat d'ocupar el meu lloch.
—¡Es veritat! El xicot compleix;—va afirmar en Terratrèmol donant un cop de crossa a terra.
—Trobo que sí;—va recalcar en Fidel.
—Té rahó en Barrabola;—va fallar en Fresques.
—No hi hà retop;—va confirmar en Pepis.
—Lo que hi hà—va acabar per dir en Barrabola,—es que aquest no'n té prou ab ser Cedassayre, sinó que vol ser cedasser y tot.
