Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/88

Aquesta pàgina ha estat revisada.
85
els habitants de la lluna

—Si'ls estimessis, no farías lo que fas. Vès si està be qu'un home que ja podría ser avi, corri la tuna com ho fas tu...

¡Y dale con tus trece!

—No fossis tan perdut...

Si eso no es ser perdido... El hombre...

—Ja sé què vols dir: debe expansionarse... Y la dòna treballar per l'home... Te la dèu haver ensenyada en Fresques aquesta doctrina...

Peró, mujer...

—No hi hà mujer qu'hi valgui... En Fresques ne té la culpa de tot axò... Emprò véstel escoltant, que ja la pujaràs ben dreta la paret...

Te digo que Frescas es un buen chico.

—Sinó que no'n fa.

Cualquier santo haría lo que él con una mujer como la suya.

—¡Critícala, encara!

Si es un basilisco, mujer.

—Una màrtira haurías de dir.

¡Dios me libre de ella!

—Aquestes son les bones.. ¡Que esgarrapin!

Imítala, si te parece.

—Encara no som allà hont anem.