Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/87

Aquesta pàgina ha estat revisada.
84
joseph morató

—Ara mateix te serà hora. ¡Vell y boig!

¡Pauleta!... ¡No insultes!

—No me'n donguis motius... La botiga va malament.

Y ¿tengo yo la culpa?

—Sí que la tens, per que no tancas may y tot va de riba revuelta. Ets un mal pare, un mal marit y un mal ciutadà.

¡Pauleta!...

—¿Què?.. ¿Què vols dir?

¡Míra, Pauleta!...

—¿Què faràs? ¿Què?... No més faltaría axò: que'm peguessis.

Yo no digo tanto.

—Emprò m'amenassas.

No es eso, mujer... Es que con tus insultos se me sube la sangre a la cabeza...

—A mi ja no m'hi puja per que me l'has recremada a disgustos... ¡Ay, Senyor! ¡quí m'ho havía de dir qu'a les seves velleses el meu home's tornaría el verdugo de la familia!... ¡Tan pacífich y reposat que era!... Tant com estimava'ls fills abans...

También les quiero ahora, mujer...