Aquesta pàgina ha estat validada.
79
els habitants de la lluna
—T'haguessis portat be quan era hora.
—Ja m'hi portaré d'ara endavant.
—Es massa tart, ara.
—Nó que no ho es... Torna ab mi y ho veuràs.
—¡May més!
—¡Míra que te'n penediràs!...
—Més me'n penediría si tornés ab tu.
—¿Es dir que no hi ha remey?
—¡Nó!
—Donchs, tiraré per justicia.
—Tu mateix.
—Adeu.
—Adeu.—
Y en Barrabola va tirar carrer amunt y la Carme va tancar la finestra. Però al cap d'un moment va tornarla a obrir, y en Barrabola, sentint el grinyol de les frontisses, va recular unes passes.
—¿Que'm cridavas, Carmeta?
—Sí,—va fer la dòna. Y ab ayre de llàstima, va ajustar:
—Cúydat be, ¿sents?
—¡Vés a la...!—
No va poder acabar la frase en Rafel, per que en Bernat, despertat de un surt pel grinyol de la finestra, va
