Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat revisada.
64
joseph morató

ells corrían de brasset per Planells, entonant a duo'l xotis de la criada.

Marieta vanitosa,
per les plasses y cantons,
no surtis a la finestra
que ets la risa dels minyons.
 Volta d'aquí,
 volta d'allà,
desgraciat el que t'haurà;
 ¡si!

Ja les estrelles se fonían, quan varen encaxar pera anar cada hu a casa seva.

—Vaja, adeu, Barrabola.

—Adeu, Fresques... Y lo qu'hagi estat, hagi estat.

—No hi tornaràs ¿eh? ab la Carme...

—Me sembla que nó.

—Donchs, axís, demà seré dels teus.—

Y's varen dexar, més amichs de lo qu'ho eran a les nou del vespre.