a n'en Fidel que li portés un doble.
No havían passat tres minuts quan va arribar en Fresques, y ¡vatúa l'hereu! també va trobarho molt mal fet allò de qu'en Barrabola volgués ajuntarse de nou ab la costella...
—Crèume a mi, que't vuy be... Ab dònes no's va enlloch... Son l'entrebanch més grós per un home.
—Y donchs, ¿per què estàs ab la teva tu?
—Ja no hi estaré més, per que avuy he decidit separarmen.
—¡Axò son homes!—va esclafir en Terratrèmol.
—¡Vínga una encaxada!—va exclamar en Fidel, qu'acabava d'abocar cafè al Cedassayre, entrat de totjust.
Però en Fresques, una mica concirós, va aygualir l'entusiasme que la seva decisió havía sotsllevat entre'ls concurrents.
—Oh, ¡vatúa l'hereu! es que no sé si desdirmen ara, devant del mal exemple d'aquest.—
Sentir axò'ls companys y dirigirse tots a n'en Barrabola pera dissuadirlo del seu propòsit, va ser tot hu.
