Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/60

Aquesta pàgina ha estat revisada.
57
els habitants de la lluna.

—¡May de la vida, Pepis! El tornarme unir ab la dòna, no vol dir que m'hagi de donar de baxa dels Habitants de la lluna.

—Aleshores, no't refiis de que l'unió duri, per que si tu no't donas de baxa dels Habitants, se'n tornarà a donar ella del matrimoni.

—¿Vols dir, Pepis?

—Tan segur com el fajol a Olot.

—Donchs aleshores sí que no sé què fer, per que sense la dòna no puch viure, y sense'ls companys tampoch.

—Veuràs, la teva dòna no dexa pas de saber que no som els companys sols els qu'armem gresques a les nits.

—Podé'sí que tens rahó... Y sobretot, ab lo gelosa qu'es la Carme.—

Dit axó, va posarse a rumiar en Barrabola... Y en Pepis, per la seva banda, va abaxar els ulls, fixantlos en l'esquerda d'un rejol, com si esperés veuren sortir la solució del problema que tant encaparrava al seu amich.

De sobte, l'un y l'altre varen axeribirse, sentint els truchs acompas-