Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/59

Aquesta pàgina ha estat revisada.
56
joseph morató

—Y ¿què pensas fer ara?

—Veure si vol tornar a viure ab mi.

—¿Y si no vol?

—Tiraré per justicia.

—¿Y si la justicia li dona rahó a n'ella?

—Mataré al jutge.

—¿Y si, després de mort el jutge ella encara no't vol?

—La mataré a n'ella.

—¿Y després?

—Me mataré jo.

—¿Sí que t'ho prens a la valenta.

—Es qu'estich desesperat... Si no torno ab la dòna, me moriré.

—¡Pobre colom ignocent, ferit de mal d'amor!

—No te'n burlis, Pepis.

—¡Y no me'n haig de burlar! ¡Sembla mentida que siguis tan poch home! Abans de rebaxarte per una dòna que t'ha despreciat, valdría més que t'anessis a trencar el coll... ¿Que no ho comprens, home que se't posarà les calses?

—¡Axò ho veurèm! El càs es que torni ab mi.

—Ja estich veyent que't perdrèm de company.