Aquesta pàgina ha estat revisada.
VI
Un qu'anyora la dòna, un que se'n vol separar, rahons que n'esdevenen y triomf final del companyerisme.
Mentres esperavan als companys, en Barrabola y en Pepis enrahonavan, mitx ageguts en una de les otomanes de la sala de festes, que'ls díes ordinaris servía de cafè.
—Te dich qu'axís no hi puch viure... Crèume, Pepis, anyoro a la dòna.
—Y ¿no te'n donas pena de confessarho?
—Una mica sí, però tu ets el meu millor company y pots saberles totes les meves coses.
