Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/56

Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
els habitants de la lluna.

era de peus a terra decidit a anar a treure del llit a n'en Pepis, pera exposarli'l seu plan de reconciliació ab la de casa.

Va vestirse a corre-cuyta; va baxar a l'argentería per la escala interior qu'hi comunicava desde l'entressol hont tenía l'habitació; va preguntar al aprenent si hi havía novetat; va proporcionarli mitja dotzena de rahons pera acontentar als parroquians que s'impacientavan, esperant que estessin llestes les joyes que li havían dut a adobar; va empassarse a la correguda mitja presa de xocolata y un llonguet, y, caminant depressa, fent banderejar els faldons del revellit jaqué y duent el barret a la mà per mor de la calor, va dirigirse cap a ca'n Pepis.

Feya un día de setembre tot pesat... Una immensa nuvolada grisa cobría'l cel, amenassant pluja forta. Y en Barrabola se'n sentía malhumorat del enxovament del día. Per axò, sense adonarsen, va anar emmandrint els passos, fins a passar del de llebrer axerit al dels bous fexuchs. Y veusaquí qu'al arribar a l'ampla portalada del casal hont vi-