el buf de la persona. Y si be en Fidel no figurava com a corista, en les grans serenates feya seguir sempre al seu fill, qu'hi refilava uns solos capassos d'enternir les pedres.
Y ab aquells solos pensava en Barrabola una matinada, tot revolcantse pel llit y bregant pera atrapar el sòn, que no comparexía. Estava trist ¡pobre Barrabola! Feya un any que no s'havía fraccionat cap partit polítich, cinch mesos qu'estava separat de la dòna, y vuyt díes que havía anat a ferli la serenata, y l'anyorament l'havía comensat a agafar en tanta de manera, que ja pensava ab organisar una sortida extraordinaria de la secció lírica, pera anarne a cantar un rengle a la Carme y veure si arribava a enternirla..... Axò sí, la cantamenta havía de ser de gran solemnitat, ab solos d'en Miquelet y tot... Y si convenía dur pistoles pera fer foch al sogre en cas de que'ls hi cridés algun fàstich, se portarían pistoles.
Ja decidit a tot, va comparèxerli la calma y va adormirse. Però no va durar gayres hores el seu són. De bon matí—abans de les onze—ja
