teressos de la població, y uns y altres anavan a la una, prescindint de tota idea política, treballant ab tota la fè que calía pera anar al triomf.
Varen reunirse una pila de vegades, nit derrera nit, y sempre va regnar entre ells una complerta armonía. Y quan va celebrarse la derrera reunió, el vespre abans del día de la lluyta, el republicà que presidía va dir, abans d'axecar la sentada:
—Ciutadans: el caciquisme tracta de valerse de tots els medis per conservar el seu domini a la Casa del Comú. Nosaltres, donchs, hem de valernos també de tots els qu'estiguin a la nostra mà. Y si no's respecta la legalitat, se respectarà la forsa, y si no's respecta la forsa, demanarèm l'ajuda al petroli, ¡y que cremi tot!—
La tempestat d'entusiasme que's va axecar de la reunió, va ser imposant; però, més va serho la veu del capitost dels carlins, que, dominant l'aldarull, va cridar de sobte:
—¡Republicans!—
El crit va sonar com una canonada entre trons. Tota la concurrencia, sentintsen imposada, va restar
