habitants. Per que, axò sí qu'ho tenían els planellenchs: a cor-oberts y sociables no'ls guanyava ningú... Tots els centres y casinos duyan una vida grassa, ab centenars de socis a les llistes y milers d'entrades a la caxa, hont les pessetes solían fer estada curta, per ser baratades sovint ab diversions.
A Planells tothom tenía la seva societat: republicans y carlins, richs y menestrals y pobrissalla... Fins els senyors—unes dues dotzenes—adictes als partits que's rellevavan en el poder, s'havían dividit en un parell de centres: el conservador-dinàstico y el monàrquico-liberal. Y una vegada qu'en Romero Robledo va voler anar pel seu compte, els tres ò quatre propietaris que varen afiliarse a la fracció, també varen organisarse'l seu centre.
Lo que passava era qu'en totes les societats, fòra les polítiques de la situació, hi regnava una democràtica barreja d'estaments. Y molts senyors eran socis de la societat dels menestrals, y molts menestrals ho eran de la dels senyors. Quan se tractava de la ballaruga, pobres y richs, carlins y
