Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat revisada.
25
els habitants de la lluna.

d'un cop va toparse ab l'agulla, produhint entren'ls altres treballadors y treballadores uns chors de rialletes ofegades y uns espressius copets de colze, baratats d'amagatotis. Quan se sentía la punxada, se redressava ab un surt, però encara no s'havía axugat ab el mocador la goteta de sanch que relluía com un rubí en la menuda ferida, ja tornava altre cop a les caparrades.

El que ho havía entès era en Fresques. Aquell día justament el tenía destinat a anar a resseguir la teulada d'una de les diferentes cases de qu'era hereu el President dels habitants de la lluna, en Pepis Calau, qu'a n'aquelles hores estava dormint tranquilament dintre l'ample dormitori de l'antiga estada de la familia. L'obgecte de resseguir la teulada, era'l de netejarla d'herbotes y tapar de passada les goteres pera complaure als estadants qu'amenassavan a n'en Pepis ab dexar els pisos si no feya tan fer important adob. Y veusaquí que, un cop havía estat en Fresques a la teulada, ja l'havía resseguida, ja, però després ¡vatúa l'hereu! quan havía anat pera posarse