—A veure si agafaràs maníes, ara...
—Be, be... El cas es que jo no estich tranquil... Y si jo hagués dut un altre comportament, n'estaría.—
En Barrabola y en Terratrèmol estavan tremolosos, tement que les paraules d'en Fresques encobrissin una acusació contra d'ells... Però, no anava a n'axò en Fresques... No volía llensar cap acusació; volía aconsellar. Per axò, dirigintse a n'en Barrabola, va mormolar solemnialment:
—Tu encara tens dòna... ¡Fés per manera de no vèuret en aquest trànzit!—Y dexantli anar la mà, va estrènyer ab totes dues la d'en Terratrèmol, pera dirli:—Tu't casas aviat... l'u encara pots ser felís, ben felís, del tot felís... Pènsa ab lo que't vaig a dir... ¿Veus aquesta dòna? Era la meva... Si jo me n'hagués portat be, ara estaría trist, empro ab la conciencía tranquila... Fixat be ab axò: «O creure a la dòna, ò anar al diable...» Havía de ser un sabiàs el que va empescarse aquesta sentencia.—
Y, dit axò, va caure atuhit en una
