gat el reglament interior per culpa d'aquest ditxós article. Y axò es una vergonya, ¡vatúa l'hereu! L'un vol que l'hora d'anarsen al llit sigui les tres, l'altre que sigui les dues, el de més enllà les quatre, y resulta que cada nit la discusió pren escrement y may ens arribem a entendre. Y axò s'ha de disoldre avuy mateix, passant l'assunto a votació. He dicho.—
Y calmosament, arrossegant les espardenyes, el company Fresques se'n va tornar cap al seu lloch, mentres en Terratrèmol, que'l mirava despreciativament desde'l mitx de la pessa, semblava qu'esperés vèurel assegut pera rependre la paraula.
Mes, un altre dels concurrents, avensantse esbojarrat, ab el barret al clatell, els faldons del jaqué voleyant y'l bigoti de pèl ros, ab una punta mirant a garbí y l'altra a ponent, va guanyar per mà a n'en Terratrèmol.
—Axò s'ha d'acabar, té rahó en Fresques;—va cridar imposantse. Y després de donar una llambregada al seu entorn, com si amenassés a la concurrencia ab el seu nas llarch y molsut, que se li cuydava menjar la cara, va prosseguir:
