Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/123

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
120
joseph morató

—Ho probarèm... Ho probarèm;—va mormolar en Pepis ab ayre de modestía.

Y tan be va probarho, qu'aquella matexa nit ell y'l Cedassayre, després de passar un parell d'hores davant del armoníum, varen dexar llesta la composició.

En Barrabola... ¡ay! en Rafel, no cabía en pell, d'alegría. Y aprofitant la que veya relluhir en els ulls dels seus companys, va exposar el seu temor de que, abans de poder estrenar el vals·jota, caldría que passessin alguns mesos.

—Per que ¿sabeu? jo no puch pas tornar a dur la dòna a casa fins qu'hagi reformat la botiga... Y ¡la veritat! no tinch diners.

—¡Quína llàstima!—va apuntar en Terratrèmol.

—Axís sí que tant se valdría dexarho córrer;—va afegir en Fidel.

—No sé per què;—va obgectar en Pepis.

—Per que ab aquets mesos en Bernat tindrà temps d'adonarse de tot, y quan vingui'l cas ja la sàtira no li farà efecte.