tornarhi la Carmeta a n'aquella botiga... Y ben segur que ja hi hauría tornat si no hagués estat el desitx d'ell de rèbrela a tall de reyna, com se merexía... ¡Sí, sí! la botiga s'havía de renovar de cap y de nou, pera cridar la parroquia que n'havía desertat.
El mal era qu'hi mancavan moltes reformes a la botiga. Y'l pobre Rafel no sabía còm conjuminarho pera ferles... Les cadires anavan coxes y n'hi havía més de dues d'esbotzades; el taulell era tot despintat; els armaris no tancavan be:—¡per lo que hi havía!...Tot tenía un ayre de pobresa... Més encara: ¡de miseria! Fins el gran vidre del aparador era esviaxat de dalt a baix per una esquerda llastimosa, tapada ab trossets de paper enganxats ab osties... ¿Y'l rètol? Tenía més forats qu'un garbell, y més escletxes qu'un cove... La serena y els corchs l'havían atuhit de tal manera, que no podía servir sinó pera cremar.
...¿Y a n'aquella botiga havía de rebre a la Carmeta? ¿Y a n'aquella botiga havía de ferhi les primeres rialles l'infant que venía?... ¡Oh, cà!
