Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/12

Aquesta pàgina ha estat validada.
9
els habitants de la lluna.

y ab pas mandrós, arrossegant les espardenyes, que duya totes tacades de cals y de morter, denotant, com tot el trajo de vellut de que anava vestit, el seu ofici de mestre de cases, va avensar cap a la Presidencia la seva còrpora rodanxona y'l seu visatge inflat y vermellench.

—Ab el permís de la Presidencia, dech dir qu'al manifestar la meva opinió contraria a les amplies dificultats que tractava de concedirli en Terratrèmol, ho he fet tan sols per respecte a la democracia y al sufragi universal y sense voler significar que jo no reconegui en la Presidencia prou dots pera disoldre un punt tan delicat com el que s'està discutint.

¡Muy bien!— va cridar un dels socis.

—Si'l company Requena té alguna cosa que dir, no ha de fer més que manifestarho previament, demanant la paraula,—va replicar el President.

Però, en Requena va callar, y en Fresques va seguir la seva peroració.

—Jo soch del parer que ja fa masses díes que tenim empantane-