Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
XII
De lo que pot el sentiment paternal, de còm va desvetllarse en el cor d'en Barrabola, y de còm s'ho varen pendre'ls seus companys.
¡Pare! Ell, en Barrabola, ¡sería pare!... ¡Quína ventura la seva! ¡Y ab quín dalè l'esperava aquell tros de si mateix que la Carme li havía anunciat una nit a cau d'orella!
¡Pare! Per fi, després de tants anys de desesperada espera, li arribaría la ocasió de poder petonejar un fill... Per fi, en la seva vida hi hauría un obgecte, una missió enlayrada... Per fi, la Carme, qu'havía fugit d'ell com una ovella del llop, hi tornaría
