Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/115

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
112
joseph morató

¡Sis hores! ¡Qui les aguanta no haventhi ensaig?..... Lo qu'es ell no s'hi veu pas ab cor. Y, malgrat l'envit que li fa en Pepis d'armar una partida de barrotada, s'abriga'l coll ab una bufanda s'abotona'l jaqué, dedica interiorment un recort a la capa que té penyorada desde l'hivern passat, y's llensa resolt al carrer.

—A n'aquet mano també l'hauríam de cassar al agoyt;—proposa'l Cedassayre.

—¡Aquet ray!—diu en Pepis.

—No tinguis por que falti al reglament;—ajusta en Fresques.

—Prou té qui l'en guarda!—referma en Fidel, pensant ab el pare de la Carmeta.

—Ja ho sabem axò, empro m'agradaría esbrinar ahont tanca.

—Y ¿què n'has de fer tu?—pregunta en Terratrèmol.

—Rès.

—Donchs, no t'hi fiquis.—

Però'l Cedassayre, una mica ofès, li diu ab gran formalitat:

—¡Ja sé per que parlas!... Y també sé per que has defensat a n'en Requena!

—¡Ets molt sabi tu!