que no se l'expulsi, sinó que se li demani atentament que's dongui de baxa...
—Axò està be;—observa en Fresques.
—No hi tinch rès que dir;—afegeix el Cedassayre.
Y en Requena, saludant ab molta finura, se retira cap a la porta tot mormolant:
—Adiós, señores... Y dispensar... La familia... Los hijos... La esposa...
—Perxò, tan amichs com abans ¿eh?—li crida en Pepis.
—Sí, eso siempre... Los amigos son los amigos... Y si en algo puedo ser útil, mandar.
—Dit axò, s'axeca'l coll de la americana, se cala la gorra fins a les orelles, se fica les mans a les butxaques de les calses, y devalla l'escala tot content, pensant ab l'alegría que donarà a la Paula quan li digui que s'ha donat de baxa dels Habitants de la lluna.
Mentrestant en Barrabola consulta'l rellotge, veu que tot just son les onze y cinch minuts, y pensa que, abans de l'hora de trobarse al passeig ab els companys, han de passarne prop de sis.
