fóra les nits d'ensaig ò de serenata, no havían dexat may de desaparèxer havent pres cafè, pera no reunirse ab la colla fins a la matinada.
Però jes allò que diuen! per amagat que's fassi'l foch, sempre treu fum; y'l Cedassayre, malgrat la opinió d'en Pepis Calau, va ficarse al cap de descobrir el misteri, comensant per en Requena... Y un vespre va seguirlo, y a la matinada, després d'haver donat en Pepis la veu de «cada hu a casa seva,» ell va aturar un moment als companys pera demanàlshi la celebració urgent d'una junta general.
—¿De què's tracta?—varen preguntarli.
—D'expulsar un traydor,—va respondre.
Y, gracies a la fosca, cap dels habitants va notar la rojor qu'encenía la cara d'en Barrabola, cregut de que la indirecta anava per ell.
Per axò al endemà, quan, en plena junta, va sentir acusar pel Cedassayre a n'en Requena, va sospirar ferm y fins va tenir la poca latxa de posarse al costat del acusador, que probavaab arguments irrefutables la
