tre'ls que avensava, com el timó d'una galera, un nas encorvat y sèch, cayent demunt d'un bigotàs negríssim.
Y com si volgués justificar el motiu de Terratrèmol ab que'l designavan els companys, va segellar la expressió ab un ferm cop de crossa a terra y un atronador cop de puny a la taula, fentne caure'ls dos canalobres de vidre, que's varen esbocinar alhora que s'apagavan les espelmes.
Una dotzena de mistos, encesos aquí y allà, varen esquinsar la fosca, illuminant extranyament la figura del coix, que's mantenía immòvil al mitx de la sala, en actitut ridícolament altiva.
—Home, Terratrèmol, no t'hi enfadis,–va aconsellar algú.
Y mentres un dels socis encenía de nou les espelmes y s'enfilava a la taula pera colocarles a l'aranya de vidrims, la veu interruptora va ressonar desde'l mateix recó d'abans:
—¡Demano la paraula, vatúa l'hereu!
—Té la paraula'l company Fresques.—
El company Fresques se va axecar,
