nyor que la de sessions de ca'la vila.
Aquell día mateix a la tarde, va rebres al domicili dels habitants el permís pera fer tantes serenates com volguessiu. Y'l senyor batlle, fins va tenir la pensada de castigar indirectament al quefe dels municipals, fentli dur el permís a n'ell mateix.
Y com que de noble a noble no hi va rès, abans de vuyt díes en Xico va ser obsequiat ab una serenata de les més sorolloses. Però, no va acabarse ab la serenata l'obsequi, sinó que al endemà, de la serenata, una comissió presidida per en Pepis va dur al batlle'l diploma de president honorari de la Societat... Era un diploma gros, caligrafiat per el mateix Pepis y per en Barrabola y emmarcat per el Cedassayre, que va fer en la motllura un treball admirable. Mireu si tenía importancia tot plegat, que'l vidre sol costava cinch duros... Tothom qui ha vist allò n'ha restat esmaperdut. Y encara avuy dia—ab tot y fer anys qu'en Xico es mort—no arriba un sol foraster a Planells, que no vagi a veure tan extraordinaria obra, de la que n'es dipositari rhereu del difunt.
