Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/102

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
99
els habitants de la lluna

—¡Fidel! Cervesa pel senyor batlle y per mi.—

En Fidel, qu'era a la cuyna enllestint el dinar per ell y'l seu fill, va fer un bot de sorpresa y va córrer a servir lo que li demanavan, fent grans acataments a n'en Xico y sentint un impuls d'aprofitar la ocasió pera demanarli aument de sou en el càrrech de nunci de la vila. Però, va dexarho per un'altra ocasió, al veure rinterès ab qu'en Pepís entaulava conversa ab el vell llauner.

—Endemés sí, senyor batlle, tinch de comunicarli atentament una quexa. Hi hà un indivíduu del còs de municipals que no té gayres principis y anit volía dur a tots els habitants al violón, com si fóssim uns facinerosos. Y axò està molt mal fet, per que'ls habitants no'ns fiquem ab ningú.

—Be, entenèmnos—va interrompre'l llauner, sentintse autoritat;—es quels municipals y serenos tenen ordres meves.

—¡No hi hà rès que dir! Les ordres del batlle son sagrades per els habitants. Lo únich que volem es que se'ns trasmetin ab cortesía. Y