hi estaríam be per tractar de lo que hem de tractar.
—Anèm allà hont vulguis; però, ab axò de convidar tu, no m'hi confronto... Y si'm vols fer un favor, no m'ho diguis més axò de senyor batlle... Dígam Xico y tràctam de vos, com sempre. Ja sé qu'ets demòcrata, y tu també sabs que jo'n soch.
—Es que jo no vinch a parlar a n'en Xico, sinó al senyor batlle.
—Be, tant li fa.
—De cap manera.
—¡Sí, home!
—¡Oh, cà!
—Donchs, tu mateix.—
Articulejant per aquest istil, s'havían apartat del Cafè del Recreo y enfilavan ja'l carrer hont tenían el domicili social els Habitants de la lluna, Y veusaquí que, sense adonarsen, la primera autoritat de Planells va trobarse a la poca estona assegut en una de les otomanes de la sala de juntes, al costat d'en Pepis y davant d'una tauleta de marbre.
—¿Què vol pendre?
—Lo que prenguis tu.
—¿Cervesa?
—Vínga cervesa.