Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat validada.
7
els habitants de la lluna.

Terratrèmol;—jo entench que sobre axò de l'hora d'anar a joch, se han de concedir amplies facultats a la Presidencia.—

Però, una veu fosca y calmosa, vinguda d'un dels recons més ombrius, va remugar entre dents:

—¡No m'hi confronto!—

Al mateix instant, del tròs de fosca hont estava negat en Terratrèmol, va avensar cap a la llum, axecantse com si amenassés, el cap d'un pal llargarut, semblant a una antena de monstre. Y gayrebé al punt d'axecarse, va caure secament a terra, se va apuntalar a dos pams de la taula del President, y, tot seguit, com una llagosta gegantina, va saltar de l'ombra a la claretat una figura de dèu pams d'alsada, ab la cama dreta plegada al genoll y mantenintshi testa, com si se li hagués criat rovell a les frontisses.

—El que vulgui interrompre, que demani la paraula a la Presidencia ¡fonoll!–va cridar l'esguerrat, dirigint cap al lloch d'hont havía sortit la veu calmosa una mirada de boig, que relluhía sota un front botarut y sobre uns pòmuls sortits, en-