Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/96

Aquesta pàgina ha estat validada.

druchs de gossos, el bordegaç ja devallava furient rostos avall, fins arribar a la Rovira: ¡catrich, catruch! ¡catrich, catruch! «¿Què hi ha?» «¡Que se us cala foch als pins!» Y el baylet no para fins a la rectoría: «¡Que teniu foch a l'esglesia!» Y acaba per trucar a l'Uyá: «¡Que teniu foch a las palliças!»

Y tota la clotada se surt de pollaguera, y els gossos lladran y udolan, y las ovellas balan espantadas, y las donas xisclan plenas d'esglay, y els homes cridan desaforats, com si hagués arribat l'hora del derrer Judici... Y, mentres en Carbassot s'ha d'aguantar el ventre de tant riure, dins de las casas la gent clama, esporuguida:

—¡Es el dimoni que s'ha desencadenat!